La evolución de la energía nuclear: abril 2015

Niels Bohr

Niels Henrik David Bohr va ser un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels "pares" de la teoria quàntica. Nascut el 7 d'octubre de 1885 a la capital danesa, Copenhaguen, estudià física a la universitat d'aquesta ciutat, doctorant-se l'any 1911. Aquell mateix any es desplaçà a Anglaterra i treballà sota la supervisió d'Ernest Rutherford. Durant la seva estada al Cavendish Laboratory va realitzar estudis basant-se en les seves teories. Així, va publicar el seu propi model atòmic l'any 1913, en el qual aplica la teoria de Max Planck al model planetari elaborat en 1911 per Rutherford, que permet interpretar amb rigor i precisió l'espectre de l'àtom d'hidrogen. L'any 1933 Bohr proposà la hipòtesi de la gota líquida, teoria que permetia explicar les desintegracions nuclears i en concret la gran capacitat de fissió de l'isòtop d'urani-235.

Antoine Henri Becquerel

Va néixer el 15 de desembre de 1825 a la ciutat de París, i es va doctorar en ciència a l'Escola Politècnica de París. Professor del Museu d'Història Natural el 1892, el tercer membre de la seva família en fer-ho, fou nomenat el 1895 també professor de l'École Polytechnique el 1895. L'any 1896 va descobrir accidentalment una nova propietat de la matèria que posteriorment es va denominar radioactivitat; aquest descobriment es va succeir durant la seva investigació sobre la fluorescència. A més va realitzar investigacions sobre la fosforescència, espectroscòpia i l'absorció de la llum. L’any 1903 va rebre el Premi Nobel de Física conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie. Va morir el 25 d'agost de 1908, a l'edat de 55 anys.

Marie Curie

Marie Curie, nascuda Marja Sklodowska el 7 de noviembre de 1867 a Varsòvia, Polònia. Va ser una física, matemàtica i química polonesa, tot i que l’any 1891 es va traslladar a París per continuar els seus estudis. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera persona en rebre dos Premis Nobel en diferents especialitats, Física (1903) i Química (1911), i la primera dona en ser professora a la Universitat de París. Juntament amb el seu marit, van ser els descobridors dels elements poloni (Po) i radi (Ra). Va morir a França el 4 de juliol de 1934.

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford NelsonOM, (Brightwater, Nova Zelanda, 1871 - Cambridge, Anglaterra, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908. Considerat el pare de la física nuclear, va descobrir el concepte de període de semidesintegració, va diferenciar les radiacions alfa i beta i que la radioactivitat anava acompanyada d'una desintegració que feia que un element químic esdevingués un altre de diferent, el que es coneix com a transmutació. Aquests descobriments, fets a la Universitat McGill de Mont-real (Quebec), són els que servirien per atorgar-li el Premi Nobel. El 1917 va dur a terme un experiment, publicitat el 1919, que és considerat com la primera reacció nuclear provocada artificialment en bombardejar nitrogen amb partícules alfa, trencant els àtoms de nitrogen i produint l'emissió d'un nucli d'hidrogen (un protó), Rutherford va concloure que els nuclis d'hidrogen eren presents dins dels nuclis dels altres elements. Més tard anomenaria protó a aquesta partícula elemental.

Julius Robert Oppenheimer

Julius Robert Oppenheimer (22 d'abril de 1904 - 18 de febrer de 1967) va ser un físic estatunidenc. Va estudiar en la Ethical Culture Society, on va arribar a realitzar una completa formació tant en matemàtiques i ciències com en literatura grega i francesa. Es va graduar a la Universitat Harvard el 1925. És conegut per ser el director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la Bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial. Dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial va ser escollit president de la Comissió per a l'Energia Atòmica nord-americana, càrrec que va exercir fins al 1952. Un any més tard, a causa de la seva antiga vinculació amb els comunistes, va ser víctima de la caça de bruixes de McCarthy i se'l va destituir de la presidència de la Comissió. Va dedicar els últims anys de la seva vida a la reflexió sobre els problemes sorgits de la relació entre la ciència i la societat.

La evolución de la energía nuclear

domingo, 26 de abril de 2015

El Proyecto Manhattan

Archivo del blog